Booktrailer

Aquí us penjo el booktrailer que vam fer juntament amb la Judtih Villalba i l'Elisabeth Canela sobre el llibre Luciérnagas d'Ana María Matute. Vam utilitzar el movie maker un programa per realitzar vídeos i editar-los. Aquest programa és força intuïtiu, ja que només cal que busquem les imatges que volem pel vídeo i guardar-les, així després només cal afegir-les. Per tant, nosaltres vam agafar diverses fotos d'Internet que tenien relació amb el llibre i les vam anar colocant una darrere de l'altra i amb alguns efectes. I per últim vam col·locar una música, una banda sonora, ens la vam descarregar i un cop guardada la vam afegir i vam fer que durés fins on ens interessava del vídeo.

Aquí us deixo una captura del programa perquè veieu com funciona i que es força fàcil:

Programa: Movie Maker 

(Entrada feta per l'Ares i l'Elisabeth)

L'Scratch

L'Scratch és un programa que el que té és un pensament computacional; és pensar com ho faria un ordinador, i es basa en la seqüència, iteracions, paral·lelisme, dades, condicionals, operadors i esdeveniments. I després també té un pensament creatiu; serveix per buscar solucions innovadores a problemes inesperats, i dóna la possibilitat als alumnes a:

  imaginar; crear; jugar; compartir; reflexionar; ( i es torna a imaginar, es fa una espiral)

Un cop interactues amb aquest programa es pot fer que l'ordinador sigui un instrument de música. Ens permet que a través de la tecnologia, aquest programa ens inspiri per fer una activitat, ja que es pot fer servir per simular i crear diferents activitats pels infants.

Normalment per treballar aquest programa a una classe d'alumnes, s'ha de treballar amb mig grup i un cop a la setmana perquè sinó s'obliden del seu funcionament.

MakeyMakey és un projecte que es fa a través d'uns cables que s'endollen a l'ordinador i a un altre objecte com la plastilina. Un cop toques la plastilina i està en funcionament el programari i segons com tu l'hagis editat, podràs fer que es realitzi allò que vols. Per exemple: ho has editat perquè pugui ser un piano, doncs si ho conectes amb la plastilina es crea una corrent que fa que la toquis sonarà com un piano, com si fossin les tecles.

Aquest MakeyMakey pot servir per crear jocs d'ensenyament als nens, perquè ells descobreixin coses noves, per explicar contes,...

La finalitat educativa d'aquest programa es pot veure des de dos punt de vista: la del professor i la del l'estudiant.

El professor pot programar des de jocs senzills perquè els alumnes de menys edat controlin la motricitat fina, fins a històries o jocs de lògica, etc, per fer el aprenentatges més significatius.

Scratch s'adapta a totes les edats i nivells, i possibilita crear animacions sense moviment i introduir-se en el món de la programació amb jocs animats.  Un dels principals avantatges és la possibilitat de compartir aquestes creacions amb altres usuaris d'arreu del món. La utilització d'Scratch apropa a l'alumne al concepte de xarxes socials, ja que permet compartir els treballs, programacions i aplicacions que es realitzen amb els altres usuaris.

(Carla Bartra)

Scratch a les aules

Scratch és un projecte del llenguatge de programació que s'ofereix de forma gratuïta. Està recomanat per a nens/es d'entre 6 a 16 anys, tot i que, qualsevol persona pot ficar-se i utilitzar-lo sense cap problema, és a dir, és un programa obert a tothom. 

 És una eina que es caracteritza per la senzillesa de la seva composició gràfica i que permet la creació d'històries interactives, jocs i animacions i compartir-les amb altres usuaris de manera online. Amb Scratch, els usuaris exploren i experimenten amb diferents elements que ofereix el programa: fons, efectes de so, diàlegs, objectes i animacions, entre d'altres.

Scratch permet que els alumnes puguin:

• Reflexionar a través dels diferents projectes que hi han creat.
• Crear animacions i activitats interactives.
• Imaginar a partir del projecte que estiguem observant.
• Compartir amb altres persones via online.
• Jugar per aprendre.

             Extret de la viquipèdia. 

Em va semblar una xerrada força interessant ja que amb aquesta eina tens moltíssimes possibilitats, podem crear el nostre propi projecte i interaccionar amb ell movent els objectes a la pantalla. 

Amb això vam veure que sí que podem introduir les noves tecnologies a l'aula fent-ne un bon ús i sobretot dedicant-hi temps perquè els nens i nenes n'aprenguin a fer un bon ús. 

També vam veure el makey makey que és un dispositiu que permet fer que gairebé qualsevol superfície es converteixi en una tecla. En aquest kit la teva imaginació és on serà el límit, amb això i l'scratch poden sortir coses molt interessants i originals. 

Aquí teniu un vídeo del que es pot arribar a fer amb el makey makey. 

I per això només cal el kit makey makey que sinó recordo malament van dir a la xerrada que valia uns 40€ i només cal connectar l'USB a l'ordinador. 

Les tauletes digitals a les aules

Les tauletes digitals són un instrument que poden ser un bon recurs per a l’aprenentatge dels infants. Actualment, els nens i nenes creixen immersos en la tecnologia. Sovint aquests recursos digitals poden ser útils per contribuir a ser una millora en l’aprenentatge.

És veritat que hem evolucionat molt en la tecnologia, i això, s’ha d’aprofitar a que sigui un acompanyament en l’ensenyament de l’infant. Tot i que per mi hi ha perill d’un mal ús, perquè en l’etapa d’infantesa els nens i nenes estan en un moment d’experimentació de les coses, i si permets que utilitzin una aplicació perquè així descobreixin o duguin a terme allò que s’ha ensenyat d’una manera més real, cap la possibilitat que si l’aplicació els agrada i la fan sevir més d’una vegada, utilitzin aquest recurs digital com un entreteniment. Un bon ús de les noves pantalles ajuda a potenciar el desenvolupament personal i social de l’infant. Pot esser gratificant que s’hagi creat en la nostra societat un aparell com aquest, però no sóc partidària de col·locar-ho a les classes, perquè d’alguna manera això pot ser una mena d’acomodació per l’infant on desenvolupi certes capacitats a través de les pantalles, però no puguin sentir, tocar i desenvolupar altres capacitats que el permetin un contacte amb el que és pròpiament real. Per tant, és immensa la quantitat d’informació a la que es pot accedir fàcilment i a les aplicacions que es poden descarregar, però és una eina que jo, personalment, no la involucraria a les aules, com bé he dit abans, en segons quina edat.

A la llarga pot arribar a ser substituïble per un professor. I per altra banda, els alumnes amb tauletes a una classe poden estar jugant o fent una altra activitat no adequada mentre el mestre està explicant alguna matèria. Un altre aspecte en contra és que mentre utilitzin algunes aplicacions gratuïtes, aparegui publicitat, i això pot fer que els infants perdin l’atenció de l’activitat que fan, es creï una inseguretat i que interactuï a través de l’anunci i els porti i es perdin en altres aplicacions.

En resum, molts infants ja tenen a casa alguna tauleta, ja sigui perquè els seus pares la utilitzen per quelcom i els hi deixen als seus fills fer-ne ús. I és per aquest motiu que jo no permetria a la meva classe que els meus alumnes l’utilitzessin sempre, però sí que com a mestra, en algun moment puntual ho faria servir per ressaltar allò que he explicat perquè els nens ho visquin d’una manera més real, o que a partir d’alguna aplicació que els mostro fer alguna activitat entre tots de forma manual i fent servir la creativitat.

 

imatge extreta de: peremarques2.blogspot.com  

(Carla Bartra)

Les tauletes digitals

Avui hem assistit a una xerrada sobre les tauletes digitals, per fer-nos veure com les podríem utilitzar a les aules amb els nens.

Ens han fet posar en grups i cada grup ha agafat una tauleta, l'objectiu era poder relacionar dues aplicacions d'aquestes, per així no fer-ne un ús individualitzat de cada una sinó poder-les relacionar i aprofundir més. Després de pensar com poder relacionar les aplicacions ha sortit cada grup a explicar-ho i també explicant els objectius que tindrien aquestes aplicacions a l'aula.

El meu grup per exemple hem escollit dues aplicacions, una del cos humà on depenent el lloc on premies podies observar diferents sistemes del cos humà, com el circulatori, el digestiu, el respiratori... aquesta aplicació l'hem relacionada amb una altra de formes geomètriques i es tractaria de que els nens per grups facin diferents rectangles (de mida gran) i que en cada un dibuixessin un sistema dels del cos humà, cada grup treballaria un sistema. Per tant, aquí tindríem una classe força més dinàmica per aprendre el cos humà. Després d'això cada grup podria sortir a exposar el sistema que hagi preparat i per tant, també treballaríem la parla oral i l'expressió de cada nen.

Els objectius d'aquesta activitat eren:

- Saber localitzar materials didàctics accessibles en línia en portals de recursos.

- Conèixer experiències educatives innovadores.

- Valorar les possibilitats educatives de diversos materials didàctics.

- Descriure els aprenentatges realitzats de manera clara i coherent emprant recursos TIC.

Els drets d'autors

Quan fem una presentació o qualsevol cosa on mostrem imatges que no haguem fet nosaltres hem de dir qui és l'autor d'aquella imatge, ja que tothom té el dret d'autor, sinó citem a la persona que ha fet la imatge o del lloc d'on l'hem tret no estem complint aquest dret. 

A la web de creative commons podem veure les explicacions de les llicències que hi ha (i l'explicació d'aquestes), ja que n'hi ha més d'una. 

Després parla entre la diferència dels programaris lliures i els programaris convencionals. 

El programari lliure és  el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. 

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets, etc). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen a proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració o certificació.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

- La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).

- La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

- La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

- La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

Definició i fotografia extreta de la viquipèdia. 

En canvi el programari convencional no pots realitzar canvis, no saps com s'ha creat ni hi pots realitzar modificacions per tal de millorar-lo. 

(treball realitzat en cooperatiu)