dijous, 8 de gener del 2015

Identitat i territori: El rey león

El Rey león va ser el tema escollit per l'Anna Serra i per a mi, l'Elisabeth Canela. La veritat és que ens va ser bastant complicat triar-lo, però parlant i parlant vam arribar a la conclusió de que ens encantava, i ens encanta, Disney.

Un cop trobat el tema, només ens va faltar trobar un enfocament adequat per a què motivés i emocionés als demés companys de classe. Per tant, vam buscar relacions entre la pel•lícula i les nostres vides i finalment vam aconseguir aquest efecte. No hagués estat possible si no ens haguéssim obert i ens haguéssim donat plena confiança entre nosaltres dues.

Aquest treball el vam presentar amb un Power Point com a material de GITIC i amb una exposición oral per COED.

Per tant, la finalitat d'aquest treball era coneixer-nos millor i, l'Anna i jo, ho vam aconseguir.


dimecres, 7 de gener del 2015

Taxonomia de Bloom

El creador d'aquesta llista de les habilitats i processos de pensament és en Benjamin Bloom i altres col·laboradors. La taxonomia estructura les habilitats jeràrquicament, de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior. Aquesta taxonomia va sorgir del resultat l'any 1956, d'una reunió que es va fer on es van intercanviar informació i materials d'exeminadors.

La idea central d´aquesta taxonomia és allò que els educadors han de voler que els alumnes sàpiguen, és a dir, són els objectius educacionals. 
Tenen una estructura jeràrquica que va del més simple al més complex. Aquesta estructura va ser creada en forma de piràmide l'any 1956, i marca l'ordre i la seqüència que fem servir les persones per interioritzar les competències. 

Hi ha tres dominis que són els següents:

-Cognitiu
-Afectiu
-Psicomotor

Quan els mestres programen han de tenir en compte aquests nivells i mitjançant les diferents activitats han d´anar avançant de nivell fins aconseguir els nivells més alts.

L'any 2001, la Taxonomia de Bloom va patir una modificació a càrrec de Lordin Anderson. Aquest va canviar els substantius per verbs. I més tard van fer el canvi de col·locar la penúltima fase que era Síntesi, com a canvi de "crear" a l'any 2001, per l'última posició que era Evaluació, com a canvi d' "evaluar" al 2001. Això va ser degut a què creien que no es podia fer una creació abans d'evaluar. 




 imatge extreta de: www.eduteka.org

La darrera modificació que ha patit la Taxonomia de Bloom fou el 2008, per tal d'integrar-la amb les noves tecnologies. Com a conseqüència d'aquest fet va rebre el nom de: "Taxonomia de Bloom per a l'era digital".


imatge extreta de: www.taringa.nett


(entrada feta per la Carla i l'Ares)

dilluns, 15 de desembre del 2014

El bon comunicador: Quim Masferrer

En Quim Masferrer és el comunicador que vaig escollir juntament amb l'Anna Serra i la Júlia per presentar-lo com a un bon comunicador per nosaltres. 

Per què creiem que és un bon comunicador? Doncs perquè és una persona que sap jugar amb l'humor, utilitza moltes comparacions per tal de crear un ambient divertit i on sap captivar l'atenció del públic, és a dir, sap captar el feedback de les persones.
Sap expressar-se amb gràcia a través de la gesticulació, els moviments, l'expressió de la cara i la mirada sempre cap al públic, i sobretot, en fa ús de la ironia. Ell sempre es prepara abans de sortir en acció tot allò que ha de dir en públic, però un cop surt, les paraules li surten de forma natural, actua tal com és ell i això és un punt molt a favor seu. Amb tots aquests factors, en Quim, sap treure un somriure a les persones. 

A partir del programa d'El Foraster, ha estat on l'he conegut més a fons i que em faci adonar que és un bon comunicador. A més a més, l'hem seguit tan per la televisió com les xarxes socials, i és una persona que sempre està al dia de totes les coses que passen. 
A les xarxes socials expressa molt les seves emocions; allò que està a favor o allò que està en contra, i no té cap mena de por pel que els altres puguin pensar o dir d'ell. Sempre defensa els seus sentiments, pensaments, arguments...

I a mi personalment, m'agrada molt. Sempre que el veig en televisió vull escoltar el que dirà, perquè sempre em fa riure molt i fa que passi un moment divertit. I penso que és tan la naturalitat i la forma en què s'expressa que fa que tingui ganes de veure'l i prendre uns minuts de la meva atenció per escoltar-lo parlar. 



imatge extreta de: www.guerrilla.cat

A continuació us mostro un vídeo fet pel meu grup i per mi, on hem agafat alguns trossos del seu programa perquè veieu com actua com a comunicador.







(Carla)




Risto Mejide

En el bon comunicador vam escollir a Risto Mejide i vam presentar un power point a classe sobre el que fa actualment com Viajando con Chester i del que havia fet abans, com per exemple Operación Triunfo.


Vam arribar a la conclusió de que era un bon comunicador perquè:

- Expressa els seus arguments amb claretat i de forma directa.

- És breu i concís.

- Té molta seguretat sobre si mateix.

- Utilitza la ironia i el sarcasme.

- Té una mirada molt penetrant.

- Sap captar l’atenció del públic.

- Té una gran riquesa lèxica.







Aquí us deixo la presentació del seguiment que li vam fer diàriament a Twitter.


(entrada feta per l'Ares i l'Elisabeth)

Identitat i territori

L'Ares i jo, la Carla, en el treball que havíem de fer d'identitat i territori hem escollit el tema dels concerts, ja que per nosaltres els concerts són una forma de desconnectar de tot i així, gaudir al màxim de la música. Tampoc és que faci massa temps que ens coneixem, però hem descobert que  coincidim majoritàriament en l’estil de música, perquè ens agraden molts grups que canten en català.

Vam tenir l'oportunitat d'anar a dos concerts juntes de diferents grups, dels quals el primer que vam anar va ser el grup de Buhos. Buhos és un grup català que a partir d'aquell dia ens hem enganxat a les seves cançons. I sempre que puguem ens plantem a un dels seus concerts.
En general, ens transmeten moltes sensacions positives i que fan que gaudim moltíssim de la música que ens ofereixen els concerts.

Ens ha agradat molt fer aquest treball perquè és un tema que hem pogut escollir nosaltres i ens ha agradat molt treballar-lo juntes.
Per fer-lo, primer vam discutir aquells aspectes que ens agradaven i els que no, i tot allò que coincidíem. I a partir d'aquí, vam elaborar el nostre treball amb alguns grups catalans que ens agradaven i algunes de les nostres experiències. 


Per veure la nostra presentació d'aquest treball podeu clicar aquí.

I per sinó podeu visualitzar el vídeo en el power point, el podeu mirar tot seguit.

https://www.youtube.com/watch?v=WsvUAHxmNEA&feature=youtu.be








(Entrada Ares i Carla)


Les quatre metàfores

1) L'ordinador com a tutor (metàfora tutorial)

L'ordinador és l'encarregat de tutoritzar el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.


Arribaran els ordinadors a substituir els mestres? En el nostre parer la resposta és no. Pot ser un complement molt útil pel mestre, però no podrà substituir-lo pas. Els ordinadors són una manera d'ajudar en l'educació del nen, un complement. Per exemple: si estan estudiant el sistema digestiu a través d'un ordinador podem veure un vídeo del seu funcionament.
Pensem que sempre serà com un reforç per l'infant. 

A través dels ordinadors se'ls hi pot facilitar l'aprenentatge i que aquest, sigui més ric per ells. Un ordinador mai podrà corregir un esforç, un seguiment, i tot el temps que pugui dedicar l'infant a una feina. Tot això no ho pot avaluar com un mestre. 

Per tant, per una part estem totalment d'acord en què s'hagin incorporat noves tecnologies a les aules, com l'ordinador, perquè així sigui una eina que faciliti i que ajudi en el desenvolupament i al creixement dels infants. Però per altra banda, podem dir que els ordinadors cada vegada estan agafant un paper important a l'escola, i al final arribarà el punt en què ja seran els ordinadors qui substituiran als professors i avançaran o desenvoluparan els coneixements de les persones. Tot i que això pugui passar, mai tindrà el mateix funcionament que una persona; ja que aquesta, pot ajudar i pot atendre les necessitats dels infants. En canvi, de l'altre manera tot serà de forma més mecànica i un ordinador mai podrà tenir el mateix funcionament que una persona, dit en el sentit d'observar a l'infant de quan i com s'atura, valorar l'esforç que fa...


I per això, com bé hem dit a la introducció, són aspectes que un ordinador mai tindrà en compte a l'hora d'avaluar. 










imatge extreta de: www.animaatjes.nl



2) L'ordinador com a alumne (metàfora de la construcció)


L'ordinador està totalment centrat en l'alumne. Ell és el que controla la màquina.


3) L'ordinador com a simulador (metàfora del laboratori)

Els simuladors permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada, ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.


4) L'ordinador com a eina (metàfora de la caixa d'eines)


L'ús de l'ordinador com a eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola, també es dóna aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions. 



(entrada realitzada en cooperatiu)

Tauletes digitals

El dia 10 de novembre la Universitat ens va brindar l'oportunitat de poder rebre una petita formació sobre les tauletes digitals, com les podem usar a una alula, quines aplicacions estan a la nostra disposició...

Primerament, ens van fer una petita introducció sobre els nous usos de les tauletes a classe, les van mostrar i ens van posar per grups per a que experimentèssim amb les aplicacions i després que elaboressim una activtat amb aquestes.

El nostre grup va crear una activitat que consistia en una descoberta a la natura. Havien de prendre apunts de tot el que els cridés l'atenció i deduïr quins arbres es trobaven pel camí fent fotografies per després enganxar-les i editar-les a la aplicació.

Cada grup va fer una activitat diferent i totes van ser exposades davant de l'auditori. Seguidament, es van valorar i es va explicar una conclusió de tot plegat.

Realment, aquesta sessió només ens va servir per tenir un llistat d'aplicacions, però no va ser suficienment aprofundida amb la matèria que estàvem preparats per a rebre.