Les tauletes digitals són un instrument que poden ser un bon recurs per a l’aprenentatge dels infants. Actualment, els nens i nenes creixen immersos en la tecnologia. Sovint aquests recursos digitals poden ser útils per contribuir a ser una millora en l’aprenentatge.
És veritat que hem evolucionat molt en la tecnologia, i això, s’ha d’aprofitar a que sigui un acompanyament en l’ensenyament de l’infant. Tot i que per mi hi ha perill d’un mal ús, perquè en l’etapa d’infantesa els nens i nenes estan en un moment d’experimentació de les coses, i si permets que utilitzin una aplicació perquè així descobreixin o duguin a terme allò que s’ha ensenyat d’una manera més real, cap la possibilitat que si l’aplicació els agrada i la fan sevir més d’una vegada, utilitzin aquest recurs digital com un entreteniment. Un bon ús de les noves pantalles ajuda a potenciar el desenvolupament personal i social de l’infant. Pot esser gratificant que s’hagi creat en la nostra societat un aparell com aquest, però no sóc partidària de col·locar-ho a les classes, perquè d’alguna manera això pot ser una mena d’acomodació per l’infant on desenvolupi certes capacitats a través de les pantalles, però no puguin sentir, tocar i desenvolupar altres capacitats que el permetin un contacte amb el que és pròpiament real. Per tant, és immensa la quantitat d’informació a la que es pot accedir fàcilment i a les aplicacions que es poden descarregar, però és una eina que jo, personalment, no la involucraria a les aules, com bé he dit abans, en segons quina edat.
A la llarga pot arribar a ser substituïble per un professor. I per altra banda, els alumnes amb tauletes a una classe poden estar jugant o fent una altra activitat no adequada mentre el mestre està explicant alguna matèria. Un altre aspecte en contra és que mentre utilitzin algunes aplicacions gratuïtes, aparegui publicitat, i això pot fer que els infants perdin l’atenció de l’activitat que fan, es creï una inseguretat i que interactuï a través de l’anunci i els porti i es perdin en altres aplicacions.
En resum, molts infants ja tenen a casa alguna tauleta, ja sigui perquè els seus pares la utilitzen per quelcom i els hi deixen als seus fills fer-ne ús. I és per aquest motiu que jo no permetria a la meva classe que els meus alumnes l’utilitzessin sempre, però sí que com a mestra, en algun moment puntual ho faria servir per ressaltar allò que he explicat perquè els nens ho visquin d’una manera més real, o que a partir d’alguna aplicació que els mostro fer alguna activitat entre tots de forma manual i fent servir la creativitat.
És veritat que hem evolucionat molt en la tecnologia, i això, s’ha d’aprofitar a que sigui un acompanyament en l’ensenyament de l’infant. Tot i que per mi hi ha perill d’un mal ús, perquè en l’etapa d’infantesa els nens i nenes estan en un moment d’experimentació de les coses, i si permets que utilitzin una aplicació perquè així descobreixin o duguin a terme allò que s’ha ensenyat d’una manera més real, cap la possibilitat que si l’aplicació els agrada i la fan sevir més d’una vegada, utilitzin aquest recurs digital com un entreteniment. Un bon ús de les noves pantalles ajuda a potenciar el desenvolupament personal i social de l’infant. Pot esser gratificant que s’hagi creat en la nostra societat un aparell com aquest, però no sóc partidària de col·locar-ho a les classes, perquè d’alguna manera això pot ser una mena d’acomodació per l’infant on desenvolupi certes capacitats a través de les pantalles, però no puguin sentir, tocar i desenvolupar altres capacitats que el permetin un contacte amb el que és pròpiament real. Per tant, és immensa la quantitat d’informació a la que es pot accedir fàcilment i a les aplicacions que es poden descarregar, però és una eina que jo, personalment, no la involucraria a les aules, com bé he dit abans, en segons quina edat.
A la llarga pot arribar a ser substituïble per un professor. I per altra banda, els alumnes amb tauletes a una classe poden estar jugant o fent una altra activitat no adequada mentre el mestre està explicant alguna matèria. Un altre aspecte en contra és que mentre utilitzin algunes aplicacions gratuïtes, aparegui publicitat, i això pot fer que els infants perdin l’atenció de l’activitat que fan, es creï una inseguretat i que interactuï a través de l’anunci i els porti i es perdin en altres aplicacions.
En resum, molts infants ja tenen a casa alguna tauleta, ja sigui perquè els seus pares la utilitzen per quelcom i els hi deixen als seus fills fer-ne ús. I és per aquest motiu que jo no permetria a la meva classe que els meus alumnes l’utilitzessin sempre, però sí que com a mestra, en algun moment puntual ho faria servir per ressaltar allò que he explicat perquè els nens ho visquin d’una manera més real, o que a partir d’alguna aplicació que els mostro fer alguna activitat entre tots de forma manual i fent servir la creativitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada